Ja fà set anys que estic a Alacant.
Vaig naixèr a Asturies, un poble en lluita per la seua cultura i la seua llengua. No vaig tindre la oportunitat d'aprendre la meua llengua, vaig fer dos anys al col.legi, però al institut no ens donavan eixa optativitat. Mai he tingut conciencia de formar part d'un lloc, endeveres jo volia anarme-n a Salamanca i fer Traducció. Però no vaig aprobar l'examen les dues vegades que vaig fer-ho. La segona volta vaig decidir anarme-n a quasevol lloc... tinc familia a Barcelona i eixe era un dels llocs possibles. Vaig pasarme un any llegint periòdics en català per a aprendre un poquet eixa llegua extranya que jo no coneixia però que me resultaba fàcil a comprendre. No vaig estudiar allò, pero he acabat en un altre lloc amb la mateixa parla: Alacant.
Quan vaig vindre, comencé per odiar el valencià; jo volia aprendre-ho pero no volia que m'obligaran. No vaig anar a les classes que hauria d'anar, no vaig estudiar res... però, poquet a poquet, vaig coneixer molta gent que me parlava en català pel carrer, molta gent que lluitava per la seua vida, la seua terra, la seua cultura, la seua llengua, al final vaig acabar per estimar-la.
Graciès al Guillem, al Manolo, a la Nerea, al Miquel, al Pepo i a moltissima gent mès que pel carrer, les nits de borratxera i canuts, a la terrassa de l'Avalon, defendìan el valencià amb les seues paraules i actes. Graciès a tots els que porten com bandera la seua identitat i el seu patrimoni i no deixen que muira, perque un poble sense cultura no és més que un fantasma en la oscuritat.
Perquè la lluita de classe comença açi. Jo no crec en els nacionalismes, crec en les cultures i crec en els pobles. Tampoc crec en les banderes, només quan aquestas significan llibertat. I més enllà... crec que la terra ha de ser per aquell que la treballa, crec en la autogestió dels pobles i en un govern popular sense govern, pero solidari.
I sobretot, crec en vosaltres. Prequè amb tota la lluita estudiantil i totes les converses amb la lluna com companyera, em vaig donar compte que això que veritablement importa son les persones, i les persones formen part, sense excepciò, d'una cultura.
Volia donar-vos les graciès per haver omplert aquest buit al meu cor. Perquè ara ploro, a voltes, quan escolte la Gossa Sorda, Obrint Pas, Dixebra, Skama la Rede... Perquè ara tampoc soc de ningú lloc, pero si m'assec solidària amb tots el pobles sense estat del món, sobretot amb el vostre perquè m'ha acollit amb els braços oberts.
Ja el sabeis, Fareu Saó! ...i jo promet ajudar-vos en el que faça falta, mantenint la vostra llengua, que és un poquet la meua, i lluitant al vostre costat.
I alguna cosa que vaig trobar per açi:
CURIOSIDADES DE COLECCIONISTA.
En el 97 salio a la calle un disco con el titulo de “L’asturianu Muevese” un disco en el que algunos grupos relevantes del panorama estatal se versioneaban a si mismos en asturiano:
Vaig naixèr a Asturies, un poble en lluita per la seua cultura i la seua llengua. No vaig tindre la oportunitat d'aprendre la meua llengua, vaig fer dos anys al col.legi, però al institut no ens donavan eixa optativitat. Mai he tingut conciencia de formar part d'un lloc, endeveres jo volia anarme-n a Salamanca i fer Traducció. Però no vaig aprobar l'examen les dues vegades que vaig fer-ho. La segona volta vaig decidir anarme-n a quasevol lloc... tinc familia a Barcelona i eixe era un dels llocs possibles. Vaig pasarme un any llegint periòdics en català per a aprendre un poquet eixa llegua extranya que jo no coneixia però que me resultaba fàcil a comprendre. No vaig estudiar allò, pero he acabat en un altre lloc amb la mateixa parla: Alacant.
Quan vaig vindre, comencé per odiar el valencià; jo volia aprendre-ho pero no volia que m'obligaran. No vaig anar a les classes que hauria d'anar, no vaig estudiar res... però, poquet a poquet, vaig coneixer molta gent que me parlava en català pel carrer, molta gent que lluitava per la seua vida, la seua terra, la seua cultura, la seua llengua, al final vaig acabar per estimar-la.
Graciès al Guillem, al Manolo, a la Nerea, al Miquel, al Pepo i a moltissima gent mès que pel carrer, les nits de borratxera i canuts, a la terrassa de l'Avalon, defendìan el valencià amb les seues paraules i actes. Graciès a tots els que porten com bandera la seua identitat i el seu patrimoni i no deixen que muira, perque un poble sense cultura no és més que un fantasma en la oscuritat.
Perquè la lluita de classe comença açi. Jo no crec en els nacionalismes, crec en les cultures i crec en els pobles. Tampoc crec en les banderes, només quan aquestas significan llibertat. I més enllà... crec que la terra ha de ser per aquell que la treballa, crec en la autogestió dels pobles i en un govern popular sense govern, pero solidari.
I sobretot, crec en vosaltres. Prequè amb tota la lluita estudiantil i totes les converses amb la lluna com companyera, em vaig donar compte que això que veritablement importa son les persones, i les persones formen part, sense excepciò, d'una cultura.
Volia donar-vos les graciès per haver omplert aquest buit al meu cor. Perquè ara ploro, a voltes, quan escolte la Gossa Sorda, Obrint Pas, Dixebra, Skama la Rede... Perquè ara tampoc soc de ningú lloc, pero si m'assec solidària amb tots el pobles sense estat del món, sobretot amb el vostre perquè m'ha acollit amb els braços oberts.
Ja el sabeis, Fareu Saó! ...i jo promet ajudar-vos en el que faça falta, mantenint la vostra llengua, que és un poquet la meua, i lluitant al vostre costat.
I alguna cosa que vaig trobar per açi:
CURIOSIDADES DE COLECCIONISTA.
En el 97 salio a la calle un disco con el titulo de “L’asturianu Muevese” un disco en el que algunos grupos relevantes del panorama estatal se versioneaban a si mismos en asturiano:
La Polla
http://www.youtube.com/watch?v=4gDCQQGHfsU
Boikot
http://www.youtube.com/watch?v=NZt9ubQdaws&feature=related
Siniestro total
http://www.youtube.com/watch?v=Jnx0I0PYmgk&feature=related
Brams
http://www.youtube.com/watch?v=pRZn-aKbTGQ&feature=related
Os Diplomaticos
http://www.youtube.com/watch?v=GaSjAKOW7QU&feature=related
Heredeiros da crus
http://www.youtube.com/watch?v=fCOGhrlBGf4&feature=related
Koma
http://www.youtube.com/watch?v=w8PGNOGYBjE&feature=related
Pi LT
http://www.youtube.com/watch?v=3y4f4VvzeMY&feature=related
SU TA GAR
http://www.youtube.com/watch?v=VkcYNeW3f7s&feature=related
Los Enemigos
http://www.youtube.com/watch?v=7WILlPVrRek&feature=related
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderSuprimir"Jo no crec en els nacionalismes, crec en les cultures i crec en els pobles. Tampoc crec en les banderes, només quan aquestas significan llibertat."
ResponderSuprimirMe ha encantado estas frases! Y esta entrada! PArece que tenemos algo en común, el odiar esta lengua y después protegerla... este comentario te escribiría en catalán/valenciano/balear o como se quiera llamar, pero después de suspender el examen de catalán de la carrera y del cursillo no me atrevo la verdad... algunas compañeras mías quienes creen en la centralidad del gobierno me dicen que cómo puedo proteger el catalán si yo misma siempre suspendo... pero claro ¿qué importa mis suspensos? una lengua va más allá... y al proteger el catalán también protejo mi lengua materna: el armenio... es una lucha de muchos pueblos, al proteger cualquier lengua minorizada proteges otra... aunque ahora, los lingüístas postivxs de mi país dicen que el armenio no se perderá, pero aún así, cuando veo a algunxs amigxs armenixs hablando en español parece que se me hechen agua caliente en la cabeza (esto era un dicho armenio, creo que se ha entendido)... a veces les odio... por eso y por todo, defender el catalán es también la misma lucha que defender mi lengua...
y es más, con tanta sociolingüística por fin sé por dónde encaminar mis estudios... sabes, quiero viajar a Suramérica y Centroamérica para escribir sobre las lenguas minorizadas, en peligro de extinción y poner medidas para que no se pierdan más, y la mejor, en mi opinión, es hacerles bilingües, trilingües, ...
y finalmente, te dejo una frase que dijó William Saroyan, un escritor armenio que nació en EEUU y tuvo que aprenderse el armenio cuando ya era adulto (por represiones políticas).. y tuvo ese coraje de estudiar su lengua después de muchos años y protegerla...
"Cuantas lenguas sabes, tantas personas eres, pero si no tienes, si no conservas tu lengua, no eres persona."
Yo ahora mismo soy trilingüe más el francés, inglés y catalán que estoy estudiando, pero el armenio es mi lengua materna, y hablaré a todos los armenios en mi lengua, y a mis hijos también, de modo que intentar de conservar y que no sea otra lengua más masacrada por las lenguas 'cool' como el inglés o el español... aunque no es un odio hacia esas lenguas, sino un odio hacia esa política, esa política de lenguas que se está llevando a cabo, y por esa política se mueren lenguas (más después culturas y personas (refiriéndome a identidades) también).....
saludos compañera !!!!!! besos!
Què bonic Isa! només per aquestes coses val la pena aguantar a tots els "a mi me hablas en cristiano", totes les vegades que te n'acabes anant a una altra cafeteria o fotocopiadora perquè a qui t'atén no li dona la gana entendre't, a totes les Rosa Díaz amb el seu monolingüísme ultranacionalista galopant i... en fi, que moltes gràcies per demostrar-nos que el que fem realment serveix i que no estem sols ni soles.
ResponderSuprimirUna abraçada!